Torna

Observatori del Joc Online (OJO)

Tornar al llistat de notícies

11/10/2021

Informe «Addiccions comportamentals 2020»: les apostes esportives són el tipus de joc en línia més freqüent i on es dona majorment el joc problemàtic

El possible joc problemàtic és més gran entre les persones que juguen en línia que entre les que juguen de forma presencial

L’informe «Addiccions comportamentals 2020», elaborat per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, a partir de l’enquesta ESTUDES, aborda el joc problemàtic i el trastorn del joc en 2019 y 2020. Aquest document assenyala que el possible joc problemàtic o trastorn del joc (escala DSM-V ≥1) és més gran entre les persones que juguen en línia que entre les que juguen de forma presencial, tant en 2017 com en 2019/2020, en els dos sexes.

Els resultats han permès observar que les persones que duen a terme un possible joc problemàtic juguen diners amb major freqüència que la població general de 15 a 64 anys, tant en el joc en línia com en el presencial.

Tot i que es mostren grans diferències en els tipus de jocs practicats en línia en funció de la presència o no d’un possible joc problemàtic, són les apostes esportives el joc més freqüent en ambdós casos. Així mateix, s’aprecia una pèrdua de pes de les loteries en la població amb possible joc problemàtic.

En canvi, hi ha diferències en els jocs practicats de manera presencial, on s’aprecia clarament que la població de 15 a 64 anys juga en gran mesura únicament a la loteria, mentre que les persones que presenten un possible joc problemàtic juguen a una major varietat de jocs destacant, a més de les loteries, les travesses, les apostes esportives, les màquines escurabutxaques i el bingo.

L’informe assenyala que, si es compara la màxima quantitat de doblers gastada en un dia s’observa que, tant en línia com en el joc presencial, són majors les quantitats de diners gastades entre les persones amb possible joc problemàtic.

A més, s’ha detectat major prevalença de comportaments de risc, com ara borratxeres, binge drinking, consum de risc d’alcohol i consum de tabac diari, entre les persones amb possible joc problemàtic.

L’estudi indica que el 2,2 % de la població presentaria un possible joc problemàtic o trastorn del joc. De manera evolutiva aquesta dada ha minvat lleugerament respecte al 2017, quan la prevalença va ser del 2,6 %. Aquest valor és superior en els homes.

Segons aquest document, l’informe assenyala que estam davant d’un trastorn del joc quan aquest es converteix en el centre de la vida d’una persona, quan ocupa gran part de l’activitat diària, pensant en com jugar, quan o d’on treure els doblers per poder jugar, i és incapaç de deixar-lo malgrat les conseqüències negatives que malmeten seriosament les seves relacions familiars, laborals o personals.

S'afegeix, a més, que la possibilitat de realitzar certes activitats en línia afavoreix molts comportaments potencialment addictius, inclòs el trastorn de joc. «La immediatesa de la recompensa, la fàcil accessibilitat i l’accés 24 hores al dia, l’anonimat i l’entorn íntim que proporcionen les noves tecnologies, faciliten la pèrdua de control».

Segons el document, aquest trastorn sol començar en l’adolescència en els homes i en edats més avançades en dones, passant per diverses oscil·lacions, però amb tendència a convertir-se en un problema crònic. És a dir, es considera que el problema té un començament, seguit de períodes de remissió i agudització durant la resta de la vida adulta.

Entre els jugadors dels últims dotze mesos que han contestat l’escala DSM-V de la classificació americana dels trastorns mentals, en 2019/2020, el 2,7 % realitzaria un possible joc problemàtic en haver obtingut una puntuació d’1 a 3 en aquesta escala, i l’1 % presentaria un possible trastorn per joc en obtenir 4 o més ítems positius en el DSM-V, segons es desprèn de l’estudi. Aquestes dades suposarien, extrapolant-los a la població espanyola de 15 a 64 anys, que el 1,6 % de persones realitzarien un possible joc problemàtic i un 0,6 % presentarien un possible trastorn de el joc.

Estudiants de 14 a 18 anys

Entre els estudiants que han jugat en línia, el 26,4 % podrien tenir un problema de joc problemàtic, percentatge que baixa entre els estudiants de 14 a 18 anys que han jugat amb diners de manera presencial fins al 19,8 %.

Els resultats mostren que els estudiants que presenten un possible joc problemàtic juguen majors quantitats de doblers, tant a través d’Internet com de manera presencial.

Pel que fa al tipus de jocs en línia, s’observa que els jugadors que presenten un possible joc problemàtic han jugat en major mesura a videojocs, apostes esportives o esports electrònics, tot i que en aquells amb possible joc problemàtic són les apostes esportives el tipus de joc més jugat.

Quant al joc amb doblers de manera presencial, s’observa que són les apostes esportives els jocs més jugats per aquells estudiants que presenten un possible joc problemàtic, mentre que entre el total d’estudiants de 14 a 18 anys que han jugat en els últims dotze mesos a jocs de manera presencial el joc més jugat són les loteries , Primitiva o Bonoloto.

Els estudiants que realitzen un joc amb doblers possiblement problemàtic presenten majors prevalences de consum intensiu de substàncies com l’alcohol, el cànnabis i el tabac que les trobades entre els estudiants en general, segons l’informe.